Creps d’espelta amb carn picada (“burritos”)

Qui no tingui problemes amb el blat es pot comprar la massa dels burritos que venen als supermercats.

  

Ingredients pels creps:
1 ou
1 got de llet gros (150ml) (I si és llet en pols, 
mesura 150 ml. d'aigua i hi afegixes dues cullerades 
de la pols d'ametlles i barreja perquè es dissolgui)
1/2 cervesa
1 got i mig de farina d'espelta integral
1 polsim de sal
1 cullerada de mantega de soja

Ingredients pel sofregit:
carn picada
mig carabassó
1 pastanaga
1 ceba
2 dents d'all
pebre

Procediment:
1. Talla la ceba a tires, la pastanaga a làmines, 
el carabassó a daus petits i els dents d'all molt petits, 
i ho poses tot a sofregir amb un raig d'oli d'oliva. 
Quan tota la verdura ja està feta, afegix la carn picada 
i ho vas remenant fins que es cogui.
2. Llavors fem els creps (amb les proporcions que he posat 
a mi me m'han sortit 5 creps): En un bol poses tots els 
ingredients pels creps i ho bats amb un minipimer 
(o amb les barilles).
3. Escalfa una paella plana i antiadherent i hi tires un rajolí 
d'oli per lubricar la base. Agafa la massa líquida del crep amb 
un cullerot de sopa i la tires a la paella, movent-la per repartir 
la massa per tot el cul de la paella. Passa la pala de silicona 
pels voltants i quan ja no s'enganxi de les bores, gires el crep.
4. El poses en un plat i ara del que es tracta  és d'afegir la 
carn al mig del crep i enrotllar-lo. Jo hi clavo dos escuradents 
perquè no s'obri.

Tips per la recepta dels creps:

– Es necessiten estris concrets per tal que el crep sobrevisqui al procediment; per a mi n’hi ha dos de bàsics: una paella antiadherent i una pala de silicona. Amb això, només cal que la paella estigui ben calenta i amb un raig d’oli per lubricar-la. La mida de la paella dictarà la mida dels creps.

– Si t’agrada la orenga, pots posar-la a la massa quan encara està líquida.

Lluç amb coliflor de colors

Peix a la planxa i verdura al vapor: salut per tot arreu.

  

Ingredients:
1 lluç fresc
coliflor verda i blanca
espècies
oli d'oliva
sal maldon

Procediment:
1. Posa uns trossets de les dues coliflors 
a bullir o al vapor . 
2. Calenta la planxa on couràs el peix. 
3. Sala el peix i posa-hi les espècies que vulguis.
4. Cou-lo a la planxa.  

La dignitat dels ous

Abstret integrament del power point que podeu trobar aqui

Des de fa uns anys, gairebé tots els ous que comprem tenen gravat un codi alfanumèric. La més important de totes les xifres és la primera. Aquesta ens indica si la gallina viu en condicions dignes o, pel contrari, està amuntegada dins d’una gàbia i sense veure la llum del sol, des del seu naixement fins a la seva mort.

Quan la primera xifra és un 3, significa que aquesta gallina viu amuntegada en una gàbia, amb un espai màxim per a cada gallina de 600 cm2, és a dir, menor que la superfície d’un foli. Se les sol tallar el bec (operació molt dolorosa) per tal que quan estiguin desesperades per l’estrès, no puguin picotejar a les seves companyes. Al trepitjar tan sols el filferro de les gàbies, se’ls hi produeixen gravíssimes ferides i malformacions a les potes. Aquestes gallines és probable que mai arribin a veure la llum del sol. Recorda, els ous que el seu primer número de codi és un 3 venen de gallines que viuen amuntegades en gàbies.

Quan la primera xifra és un 2, la gallina que l’ha post viu al terra de naus densament poblades, de fins a 12 gallines per metre quadrat. En èpoques de calor moltes moren per asfíxia. No estan en gàbies, però mai surten a l’exterior i en prou feines tenen espai per moure’s. L’amoníac i la pudor dels excrements contaminen l’aire i proliferen les malalties. També se’ls acostuma a tallar el bec per tal que no s’agredeixin les unes a les altres.

Quan la primera xifra és un 1, vol dir que aquest ou ha estat post per una gallina camperola. Poden sortir a l’exterior, furgar la terra i moure’s amb certa llibertat. La densitat de les gallines fóra del galliner no pot ser superior a una cada 4 metres quadrats.

Quan la primera xifra és un 0, significa que aquest ou pertany a la producció ecològica. Les gallines es mouen amb una llibertat similar a les gallines camperola (codi 1) i, a més, el 80% de la seva alimentació ha de procedir de l’agricultura ecològica. Limitant-se també l’ús d’antibiòtics i medicaments.

A l’embolcall dels ous ecològics i camperols s’especifica clarament que pertanyen a aquest tipus de producció. Recorda, aquests ous han de tenir el codi 0 o 1. Intenta no consumir ous de gallines criades en gàbies (codi 3) o en terres de naus (codi 2). Ajudaràs a disminuir el maltractament animal. Moltes gràcies per voler-te informar d’això!

Menjar fruita amb l’estómac buit

Estudi dut a terme pel Dr. Víctor Javier Chávez Sánchez.

La fruita és l’aliment perfecte, necessita una quantitat mínima d’energia per ser digerida i aporta el màxim d’ella mateixa al nostre cos. És l’únic aliment que fa treballar el cervell. La fruita és principalment fructosa (que pot ser transformada amb facilitat en glucosa), i en la majoria de les vegades és 90-95% aigua.

Això significa que està netejant i alimentant al mateix temps. L’únic problema amb la fruita és que la majoria de les persones no sabem com menjar-la adequadament i permetent que el nostre cos assimili de manera òptima els seus nutrients. I quina és aquesta manera òptima d’assimilació?: menjar la fruita sempre amb l’estómac buit.

La raó és la següent: la fruita, en principi, no és digerida a l’estómac, sinó a l’intestí prim. Aquesta passa ràpidament per l’estómac i d’aquí  a l’intestí, on allibera el seu sucre. En el moment en el que hi ha carn, patates o midons a l’estómac, la fruita queda presa i comença a fermentar, retardant el procés digestiu i provocant possibles alteracions.

Tal com diu l’autor de l’estudi: “si usted comió una fruta de postre, luego de una cena y pasó el resto de la noche con pesadez en el estómago y un desagradable sabor en la boca es porque usted no comió de la manera adecuada”.

Begudes calentes durant i després de les menjades

Estudi dut a terme pel Dr. Víctor Javier Chávez Sánchez.

Els xinesos i els japonesos beuen te calent (habitualment te verd) durant les menjades. Mai aigua freda o begudes fredes; hauríem d’adoptar aquest hàbit. Els líquids  freds durant o després de les menjades solidifiquen els components oliosos dels aliments,  provocant un retard en la digestió.

També reaccionen amb els àcids digestius, que són absorbits per l’intestí més ràpidament que els aliments sòlids. Això endureix les grasses, que romandran durant més temps a l’intestí. El te calent o fins i tot l’aigua calenta després d’una menjada facilita la digestió i estova les grasses per ser expel·lides més ràpidament, cosa que també ajuda a aprimar.

Galetes integrals de canyella (amb stevia, sense sucre)

Aquestes son les primeres galetes que provo de fer sense sucre. N’he fet una meitat amb stevia com a edulcorant, i l’altre meitat amb sirop d’agave. Les del sirop m’han agradat més, però entenc que molts dels que teniu intoleràncies només podeu utilitzar stevia. En tot cas, les dues meitats han quedat bé.

Ingredients:
75g. de farina integral 
(jo he utilitzat la d'espelta)
100g. de farina d'ametlla
1 ou
1 cullerada petita de mantega de soja
1 cullerada petita de canyella en pols
1 cullerada petita de stevia líquida 
(o 1 cullerada sopera de sirop d’agave)
La pell rallada d'una llimona
1 cullerada petita de bicarbonat 
1 grapat d'avellanes
1 grapat de panses

Procediment:
1. Necessites dos bols: en un, hi barreges els 
ingredients secs (la farina, ametlles triturades, 
canyella i la pell rallada de la llimona)
2. A l'altre bol hi barreges els ingredients líquids: 
la stevia, l'ou batut i la mantega prèviament desfeta
3. Aboca la barreja d'un bol dins l'altre i barreges tots 
els elements junts. Ara tens la massa
4. Aplana la massa a sobre d'un paper de forn, amb un corró de 
cuina i llavors fes les formes amb el motlle que tinguis.
5. Ara hi poses la decoració que més et vingui de gust. 
En el meu cas hi he posat panses i avellanes, però pots 
posar-hi des de llavors de sèsam a trossets de fruita, codonyat...  
6. El temps de cocció són uns 10 minuts aproximadament a un 
foc d'uns 170 graus.

Alguns Tips per aquesta recepta.

– Posa les galetes en un tupper ben hermètic quan s’hagin refredat.

– És important que premis bé el que hi posis a sobre (les panses, les avellanes…) perquè si no queda prou agafat caurà al treure-ho del forn.

– Les mesures que he posat donen per fer unes tres fornades.

Truita de carxofes i tofu

Aquesta truita és un dels meus plats “perfectes”, no només perquè sóc una fan incondicional de les carxofes, sinó perquè conté verdura (tomàquet, ceba i carxofes) i proteïna (tofu i ous) al mateix plat.

  

  

Ingredients:
3 carxofes
1 tomata petita
1 ceba petita
2 ous
tofu

Procediment:
1. Treu la pell de la ceba i la tomata, les talles a 
talls petits i ho sofregeixes a foc lent i amb la tapa posada.
2. Mentre s'està sofregint, pela les carxofes. Primer tira
les fulles i després fes-les a porcions (mira les fotos de dalt)
3. Quan el sofregit ja està, el retires a un plat i poses 
les carxofes a la paella. És molt important que la paella no 
estigui molt calenta perquè sinó torraràs excessivament les 
carxofes i tindran les primeres fulles dures.
4. Quan ja estan llestes, les barreges amb el sofregit.  
Ara passa per la paella uns tallets de tofu, només perquè 
agafin una mica de color.
5. Bat els  ous en un bol i hi afegeixes el sofregit amb les 
carxofes i el tofu.  
6. Ho aboques a la paella que ara sí que ha d'estar ben calenta 
perquè aquest és el truc per tal que no s'enganxi la truita 
(i també un raig petit d'oli per lubricar). 
7. Una cara, l'altra cara i ja està la truita.

Ametllats sense sucre (amb stevia)

És molt difícil trobar unes postres que no portin sucre. Tenim tant interioritzat que després de menjar els dos plats principals toca el plat dolç, que sortir d’aquesta necessitat gairebé primària és un repte. Aquesta recepta és una versió d’una altra que he trobat a internet i que m’ha semblat que modificant-la amb el filtre de la màxima “no al sucre, gràcies” quedaria igual de bona.

Ingredients:
2 ous
1 cullerada de stevia (o de sirop)
200 g. d'ametlla molta
pell ratllada d'una llimona
canyella en pols

Procediment:
1. Preescalfa el forn a 180 graus. Jo utilitzo aquesta 
temperatura perquè m'agrada que quedin torrats de fóra 
i en canvi de dintre quedi un punt de cru.
2. En un bol,  bat els dos ous i hi afegeixes 
la pell ratllada d'una llimona i la stevia (o el sirop).
3. Afegeix els 200 g. de farina d'ametlla i barreges.
4. Ara fens boletes i les poses a una safata de forn 
recoberta de paper antiadherent. Polseja'ls la canyella per sobre.
5. Al forn uns 20 minuts aproximadament.

Pa d’espelta integral (sense llevat)

Començo  la primera entrada del blog amb la recepta d’un pa fet de farina d’espelta integral. Apte per dietes que no toleren el llevat ja que se substitueix per bicarbonat (se’n troba a qualsevol supermercat per menys de 2 euros), i al blat (la farina és d’espelta).

Ingredients:
1 dit d'oli d'oliva (mesurat en un got)
400 ml. d'aigua
1 cullerada de bicarbonat 
700 g. de farina d'espelta integral

Procediment:
1. Preescalfa el forn a 170 graus.
2. En un bol, hi tires l'oli, l'aigua i la cullerada 
de bicarbonat. 
3. Hi afegeixes la farina i a amassar. 
4. Revesteix un motlle rectangular amb paper de forn 
(si el tens de silicona no cal. Jo el tinc metàl·lic) 
5. Aplana la massa dintre del motlle amb la mà plana. 
Això és perquè quan s'infli vagi agafant la forma més compacte. 
5. Al forn, a 180 graus durant 3/4 d'hora. Com que no 
treballem amb llevat, no cal que deixis reposar la massa.

Tips per fer el pa d’espelta integral:

– Guarda el pa embolicat en un drap.

– Quan vulguis menjar-te una llesca, et recomano que la posis a la torradora perquè el pa fet sense llevat es molt més espès.

– Qui no tingui problemes amb el llevat, pot fer aquesta altra recepta.