Candidiasis
Text extret majoritariament dels escrits de Cala H. Cervera.e
e
La candidiasis és una infecció causada per una llevadura de la familia de les cándides. Les llevadures estan presents en tots nosaltres poc després de nèixer i viuen en harmonia amb nosaltres. Es troben a la pell, a l’aparell digestiu i genitourinari. La seva funció és absorvir certa quantitat de metalls pesats per tal que no entrin a la sang, ens ajuden a degradar restes de carbohidrats mal digerits i, juntament amb les bactèries, mantenen el nostre equilibri intestinal i el pH.
La flora intestinal i vaginal juntament amb el sistema immunitari ens ajuden a mantenir aquestes llevadures sota control. Tot i amb això, existeixen un seguit de factors que poden deprimir-nos el sistema immunitari i desequilibrar la flora intestinal, causant el creixement excessiu d’aquestes llevadures i, conseqüentment, la malaltia. Alguns d’aquests factors es descriuen tot seguit.
Causes:
- Excés de súcres o carbohidrats refinats: Aquests són els aliments principals de les càndides. A part d’alimentar-les directament, les súcres i farines refinades augmenten els nivells de glucosa a la sang, això significa que cada vegada que menjem una quantitat alta de sucre blanc (en forma de croissant, galeta de xocolata…) el pancrees fa un pic tant alt que podriem dir que el “cremem”. Quan aquest pic baixa, el nostre cos torna a tenir la necessitat urgent d’una altra “dosis” de súcre/carbohidrat refinats (això és: menjar pa, llet amb colacao, galetes, pasta, pizza…) Molts ens sentirem reflexats amb aquesta descripció. Penseu que podem sortir d’aquest cercle viciós només deixant de menjar el que el cos ens demana durant uns dies i així, regulat, deixarà de demanar-ho amb tanta insistència.
- Consum habitual d’aigua de l’aixeta: El cloro destrueix la flora intestinal i el flúor deprimeix el sistema immunitari.
- Ús d’antibiòtics, cortisona i hormones sexuals sintètiques: Els antibiòtics destrueixen la flora intestinal bacteriana, però no les càndides. Això fa que puguin crèixer sense cap microorganisme que les controli. Per altra banda, la cortisona debilita el sistema immunitari, i les hormones sintètiques, entre altres problemes, destrueixen certs nutrients (com la vitamina B6) vitals per la salut del sistema immunitari. Si degut a un problema d’infecció us han receptat antibiotics, mentres us els hagueu de prendre i durant tot un mes, intenteu pendre-us també algun probiòtic ja que us ajudarà a restaurar la flora intestinal durant el procés de medicació. En qualsevol herbolisteria en trobareu.
- Falta de nutrients: Necessitem una gran quantitat de nutrients necessaris per mantenir el sistema immunitari sa, regular les hormones, mantenir una producció sana de secresions digestives i regular la glucosa, factors tots de vital importància pel control de les càndides. Quan patim desnutrició, les càndides tenen més oportunitats de crèixer. I tingueu en compte una cosa importantíssima: que la nostra societat no passi gana no significa que estigui ben nutrida.
Quan la candidiasis prolifera a l’intestí pot canviar la seva anatomia i fisiologia. Això vol dir que pot deixar de ser una llevadura i convertir-se en un micelio micòtic. En l’estat de llevadura no és invasiu, però en l’estat micòtic produeix arrels molt llargues altament invasives que poden penetrar a la mucosa intestinal causant excessiva permeabilitat i permetent l’introducció a la sang de substàncies (toxines, proteïnes mal digerides…) que poden alterar severament el sistema immunitàri. Per altra banda, una excessiva permeabilitat intestinal pot, al mateix temps, deteriorar els receptors nutricionals cel·lulars, afavorint la malabsroció, donant com a resultat una malnutrició.
Se sap que les càndides en estat micòtic poden produir fins a 79 productes tòxics, entre ells el més abuntdant que és l’acetaldehid. Algunes de les conclusions que ha arribat la doctora Roger i altres investigadors al respecte d’aquests químics són:
Efectes negatius dels químics:
- Afavoreixen la formació de substàncies vasoactives, com l’adrenalina, produïnt símptomes com nerviosisme, taquicardies i sufocacions.
- Interfereixen amb els receptors de l’acetilcolina, provocant falta de concentració i de memòria.
- Produeixen histamina i, per tant, inflamació de qualsevol part del cos (la panxa és on més es nota)
- Reaccionen amb la dopamina, la qual cosa pot causar depressió, insomni i incapacitat de resposta davant l’estrès.
- Bloquejen enzimes metabòliques que pot conduïr a bloquejos en la formació de neurotransmisors, per exemple.
- Destrueixen la vitamina B6, important per la protecció de les membranes mucoses, l’enfortiment del sistema immunitari, l’equilibri del sistema hormonal i la producció d’àcid clorhídric i enzimes digestives
- Deprimeixen el sistema immunitari
Per altra banda, les càndides encaixen als receptors hormonals de les cèl·lules competint amb hormones, però també poden crear receptors de les nostres pròpies hormones a les seves superfícies. Això pot causar un bloqueig i desequilibri del sistema hormonal i una llarga llista de problemes com símptomes premenstruals, infertilitat i endometriosis, entre altres. Els símptomes més comuns en pacients en candidiasis crònica són:
Simptomes:
- Fatiga
- Malestar general
- Mal de cap
- Distensió abdominal
- Diarrees i/o estrenyiment
- Indigestió
- Ardor estomacal
- Desig de menjar carhohidrats (dolços, pasta, pa…)
- Depresió
- Mareig
- Sensació de resaca pels matins
- Dolor d’articulacions i músculs
- Molesties vaginals (picors, irritació, ferides…)
- Retención de líquidos
- Insomni
- Infeccions cròniquess
- Alergies
- Picor analAfonia
- Congestió nasal
- Ofecs
- Problemes d’ungles
- Molesteas oculars i d’oïdes
Diagnostic:
Les proves de laboratori no garantitzen el diagnostic fable d’una candidasis crònica intestinal. Per exemple, la majoria de les cèl·lules de les càncides s’adhereixen a la paret de la mucosa intestinal, per la qual cosa és difícil que apareixin als anàlisis d’excrements. I, en alguns casos, moltes d’aquestes cèl·lules moren mentres la substància es transporta o durant l’espera de l’analisi. És important no descartar la malaltia només pel fet que les proves de laboratori han resultat negatives. És millor basar el diagnòstic en una avaluació detallada del pacient: símptomes, historial clínic, anàlisis de la seva dieta habitual… Als EE.UU. molts metges i terapeutes opinen que el protocol clínic per la candidiasis presenta tan poc risc i cost (sobretot la dieta) que s’hauria de tenir en compte en qualsevol malaltia crònica.
Tractament:
El tractament de la candidiasis ha d’englobar dos punts principals: l’eliminació i la prevenció. Per això, és important corregir sistemàticament les causes que contribueixen al desenvolupament d’aquesta malaltia. Segons la nutricionista Cala H. Cervera, el protocol ha de seguir 4 passos: preparació, eliminació, equilibri i reparació.
En la fase de preparació, és vital que es debilitin les càndides abans d’atacar-les amb un antifúngic. Del contràri, si aquestes estàn fortes, podràn combatre’l i amb el temps es faràn resistens a ell. La millor manera de debilitar-les és fent-les “passar gana”. I això s’aconseguieix a través de l’alimentació.
Aliments que s’ha d’eliminar:
- Products i aliments que continguin súcres o gust dolç (súcre, sacarina, mel, dextrosa, maltodextrina, fructosa, sirops, refrescos, cereals de l’esmorzar, productes de pastisseria, postres, gelats…)
- Fruita
- Productes lactics, inclòs el iogurt.
- Alcohol
- Llevadures com el pa, pizza, dauets de brou…
- Patates, xampinyons i bolets, carabasses i moniatos
- Cacauets i pistatxos
- Productes fermentats com el vinagre, tempeh, salsa de soja, miso, te.
- Farines refinades (arròs blanc, pasta blanca…)
En canvi, es pot menjar:
- Carns, peix i ous
- Vegetals.
- Llegums
- Fruits secs, llavors de carabassa, sèsam i girasol
- Arros, quinoa, blat sarraí, amarant i llí
- Torrades (crackers) de sègol o coques d’ arros (en moderació).
- Llimona i albocat
- Llet de soja, arros y civada
- Tofu i soja texturitzada.
- Oli d’oliva (per cuinar i en cru), i oli de lli i altres llavors (sempre en cru).
- Sucs vegetals (excepte de pastanaga i remolatxa).
- Aigua d’ampolla (no de l’aixeta)
- Infusions i te verd.
- Especies suaus
Durant aqueta primera fase del tractament, al canviar la dieta, és molt possible que hi hagi un empitjorament temporal. Això és degut a una desintoxicació del cos i també a que les càndides estàn “protestant de gana”.
Pel que fa a les altres tres fases del tractament (eliminació, equilibri i tractament) és aconsellable, des del meu punt de vista, que us les valori una persona que entengui sobre el tema. Tot i amb això, si voleu més informació, us remeto al link que us he deixat a l’inici de l’article.
També podeu consultar els dos llibres sobre la candidiasis cronica que la nutricionista Cala H. Cervera té publicats.
Laboratori de cuina 
Hola hem dic Esther, encara que no hem veig reflexada, tinc una amiga i la seva mare que si ténen aquest problema, a part de celiquia i lactosa com jo.
El sirope d´àgave? el pots pendre, encara que és una mica dolç prové d´un cactus…..crec que els diabetics si que poden pendre-ho.
Quins sintomes tenies? quina prova tan fet per trobar-t´ho?
moltes gràcies
Hola Esther, jo tenia molts dels símptomes de dalt, amb més o menys intensitat. Cada persona és un món i els símptomes poden diferir, però està clar que alguns dels que es descriuen al post es repeteixen per tothom que té candidiasis o un trastorn a l’intestí. Com que jo tinc candidiasis intestinal des de fa bastants anys i ja es pot dir que se’m havien cronificat els símptomes, pensava que molts d’aquests eren part del meu “caràcter” i no pensava que podia ser degut al mal funcionament dels intestins (sobretot la mala absorció de la serotonina d’aquests). Jo m’estic tractant amb medicaments homeopàtics i amb un metge kinesiòleg que va avaluant-me les intoleràncies.
Pel que fa a l’agave, jo encara no en puc prendre perquè encara no tinc l’intestí sanat del tot. En substitució, utilitzo la stevia que és també un bon edulcorant i és apta per absolutament totes les disfuncions (des de la candidiasis a la diabetis). Qualsevol dubte que puguis tenir en relació als aliments, símptomes… intentaré contestar-te en la mesura que et pugui ser d’ajuda!
Bones!
Volia felicitar-te per haver creat aquesta pàgina.
Fa uns tres mesos que segueixo el tractament per a la candidiasis. Estava diagnosticada de colon irritable desde feia anys i va ser començar la dieta y als dos o tres dies ja no tenia cap síntoma digestiu.
Des que faig la dieta he millorat molt a la cuina perquè m’he vist obligada a cuinar moltes de les coses que antes comprava ja fetes i he vist que és un món molt interessant.
No dubtis que continuaré visitant-te.
Salut i enhorabona!
Hola Mar! me’n alegro molt que amb el tractament de la candidiasis estiguis millorant! la veritat és que la majoria de gent no en té ni idea de que els aliments tenen unes repercussions molt grans en el nostre funcionament general (emocional-físic-energètic)! Jo també vaig canviar i enriquir molt la meva manera de cuinar des de que vaig començar a cuidar-me les intoleràncies. Diríem que és una mena d’efecte secundari! Gràcies pel comentari i una abraçada!
Yo también quería felicitarte por el blog. También me estoy tratando desde hace un mes de candidiasis crónica (en mi caso por otra médica ortomolecular), y me sentía muy perdida para cambiar mi forma de cocinar.
Así que encontrar tus recetas y consejos es de gran ayuda para mí, pues estoy bastante descolocada a la hora de realizar todos los cambios y elaborar el menú para mí y para el resto de la familia.
Desde luego, aunque al principio los cambios son durillos, creo que merecen la pena. La comida es la base de una buena salud y eso es algo que a menudo se nos olvida, no somos conscientes de ello hasta que el cuerpo protesta…
Lo dicho, muchísimas gracias por tu gran aportación y tu excelente trabajo.
Un abrazo.
Hola Golosa! me alegro que éste blog pueda servirte de guía para rehacer tu recetario! Como bien dices, al principio los cambios son muy duros, y sobretodo en tu caso en que los menus no son solo para tí, sinó también para el resto de la família. Pero ten bien seguro que cuando empiezes a notar mejoras, éstas serán tu mayor recompensa, porque no sabemos lo mal que estamos hasta que notamos el cambio y lo comparamos. De nuevo, te deseo mucha fuerza de voluntad!!
Hola Laboratori de Cuina!
Que bé trobar altra gent amb el mateix problema! Jo feia quinze dies que seguia la dieta de la Cala H. Cervera, molt dura! però m’he quedat embarassada i he tingut pèrdues les primeres setmanes, de manera que he deixat la dieta per quan tot estigui més a lloc, ja que al principi de la dieta em vaig aprimar bastant.
Abans no trobi el truc de la dieta, doncs m’aprimo i jo ja sóc primeta… Així que ho postposo perquè també he estat diagnosticada de candidiasis crònica (molta son, cansament, irritabilitat, afonia, picors vaginals, moltes gastrointeritis, etc…)
El que més em costava en fer la dieta són els esmorzars, perquè jo sóc d’entrepà diari i embotit, rotllo “obrer”, ja que sóc arqueòloga. Quina alternativa fas per esmorzar? Segons el llibre de la Cala H. Cervera no es pot menjar res de res de fruita i menys les més dolces. Com ho has fet?
Gràcies,
Clara.
Hola Clara!
doncs jo per esmorzar em faig un entrepà amb pa d’espelta. Em tallo dues llesques i a dins m’hi poso qualsevol cosa des d’embotits, a formatge de soja (per la meva intolerància a la lactosa), alvocat, rodanxes de tomàquet…
Però he de dir que al principi de la dieta no en podia menjar, d’espelta, així que em feia un entrepà amb unes torrades de centeno que venen a les herbolàries.
Aquestes torrades estan bé, i son molt primes. També pots tirar de fruits secs, que son molt bons (crus i sense salar).
Una abraçada!
Per començar, felicitacions pel blog. Fa unes setmanes he començat la dieta de la Cala i realment és dur, però saber que hi ha gent que també ho viu i trobant-hi solucions és molt millor.
La meva pregunta és sobre la pastanaga…pel que he vist a la dieta de la cala si q en puc menjar però en altres blogs surt q no…saps què puc fer?realment és important perquè al veure les poques coses que hi ha per picar m’emporto a la feina pastanagues per quan tinc gana.
L’altre pregunta és sobre el pa d’espelta…saps si en puc pendre??
Moltes gràcies i seguiré fidel a les teves receptes!
Hola chi_chO, referent a la pastanaga, per la meva experiència al principi et diria que no en mengis ja que és una de les verdures més dolçes que hi ha. I igualment et diria del pa d’espelta, ja que tot i que l’espelta és molt menys irritant per l’intestí que el blat, aquesta conté gluten i molt sovint tampoc senta bé al cos.
Jo et diria que fins al 4rt mes no fessis proves amb el menjar, i seguissis totes les prohibicions que vas veient. T’ho dic perquè en aquest període de temps el cos està enmig d’un procés de desintoxicació radical i, per tant, molt més sensible als tòxics que de normal.
Per tant, enlloc de pastanaga, et recomano que per picar entre hores prenguis fruits secs (sense torrar i sense salar). I enlloc del pa et compris torrades d’amaranto (la marca Allos en comercialitza i estàn molt bones, a dalt tens el link)
Ànims i molta força de voluntat!
Jo també vullc felicitar-te pel blog.
Fa uns dies que m’han diagnosticat candidiasi. M’han donat una llista d’aliments bons i dolents. Per obtindre més informació estic investigant per internet i he donat en tu.
He agafat unes quantes receptes i quan ja tenia clar fer el pa d’espelta veig que en una primera fase el tenies prohibit. Açò és de bojos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
m’interesa molt saber de la dieta que seguies,
Una besadeta, Nupa
Hola Nupa! si vols una guia bona per la candidiasis, llegeix els llibres de la Cala H. Cervera que recomano a la secció “Informació”
I pel tema del pa… doncs l’espelta porta gluten, i a més, tot i no ser molt irritant, no deixa de ser un cereal convertit en farina (i a l’inici, ni una cosa ni l’altre és massa recomanable). Jo et diria, pel que em van dir a mi els metges (que és la meva única referència per parlar del tema) que fins al 4rt mes d’estar fent la dieta de desintoxicació no en mengessis..
T’envio molts ànims per fer tot el procés de la dieta i recuperar-te dia a dia!
Bones de nou,
Gràcies per les recomanacions del pa d’espelta! Ara estic embarassada de 6 mesos i ja porto uns quants mesos amb càndides i no hi ha manera de treure-les amb antifúngics. Sé que la dieta és el millor, ja ho he provat altres vegades, però la primera fase és molt bèstia i no sé si és compatible amb tots les nutrients i vitamines que es necessiten durant l’embaràs.
Teniu informació al respecte?
Gràcies!
Hola Clara, jo no sé fins a quin punt pot repercutir la dieta amb l’embaràs, ni tampoc sé fins a quin punt pot repercutir no fer la dieta, amb l’embaràs. No sóc metge, només explico la meva experiència aquí… Observa molt el teu cos i com reacciona a cada aliment. I jo et diria que anessis a un metge homeòpata.
Bones de nou,
Finalment, m’he decidit escriure a la Cala Cervera, i la seva resposta en relació a la dieta per eliminar càndides + embaràs i lactància és aquesta:
“Yo nunca trato la candidiasis en una mujer embarazada o dando el pecho… es incompatible con los antifúngicos y una limpieza fuerte en el cuerpo no es buena en los primeros meses de embarazo, especialmente.”
Així doncs, deixo el comentari a aquí per s’hi ha algú més que necessita aquesta informació.
Buenos días,
Es la primera vez que participo en un blog, así que no sé muy bien cómo va el tema, así que ante todo mis disculpas si hago algo mal. Sé que este blog es en catalán pero como soy de Bizkaia pues no tengo ni idea de catalán, espero me disculpéis.
Esta semana he descubierto que existe la enfermedad de Cadidiasis, y creo que puedo tenerla. Así que investigando he llegado hasta este blog. Me gustaría saber quien os ha diagnosticado esta enfermedad, me explico: Desde muy jovencita he tenido hongos vaginales, pero el médico de cabecera o el ginecólogo no le han dado mayor importancia y simplemente me han tratado con cremas u óvulos. Lo que no tenía ni idea es que estos hongos pueden venir del intestino y que pueden dar otros muchos síntomas. Llevo muchos años luchando por saber qué es lo que me pasa, me encuentro muy cansada, con dolores musculares, dolores de cabeza, y ahora parece ser que tengo colon irritable. Total que llevo 10 años escuchando que no hay enfermedad que tantos síntomas como los míos…. Es decir que soy una hipocondriaca, por lo cual he estado casi diez año tratada como depresiva y tomando antidepresivos.
Pero bueno yo soy cabezota y después de tratamientos, psicólogos y demás he llegado a la conclusión que me deprimo porque mi cuerpo se encuentra mal y no al revés. Ya que el grado de cansancio que llego a atener algunos días es totalmente incompatible con una vida “norma”. Esta semana el médico de cabecera me ha mandado al Digestivo, ya que en el último tiempo las diarreas y el dolor cada vez es más frecuente. LA verdad no tengo muchas esperanzas de que me digan nada nuevo. Por eso preguntaba, a vosotros quien os a diagnosticado la enfermad? No sé si comentarle algo de esto al digestivo o que hacer, (por cierto en los 2 mese después me han vuelo los hongos vaginales), porque sinceramente no se si es una enfermedad que la medicina tradicional la reconozca como tal, y creo que no podría aguantar tener que escuchar otra vez que estoy loca.
Por otro lado he estado mirando alguien que trate esta enfermedad en la zona de Bizkaia, y he visto que en la Clinica Abando de Bilbao la tratan. Alguien la conoce o tiene alguna referencia sobre ella??
Perdón por la chapa que os he metido y muchas gracias por todo. Os agradecería si me pudieseis responder.
Saludos.
Hola Deine! no conozco la Clinica Abando pero si tratan esta enfermedad, adelante. La candidiasis son unos hongos, por lo que si has estado diagnosticada de hongos vagniales, es mas que probable de que se trate de la candida albicans, el hongo de la candidiasis. Yo tenia candidiasis intestinal, y lo peor de todo es la fata de energia, de no poder ni estar de pie dos segundos y ya querer sentarse para descansar. Te recomiendo que lo primero de todo es que saques de tu dieta: lácticos, azúcares y trigo. Solamente con esto, si ves mejoras, decide tu misma si se trata de candidiasis o no. Y no pienses mas que estas loca o que eres hipocondriaca, porque no es así. El intestino es el lugar de donde se recoje mas serotonina, una sustancia imprescindible para el bienestar emocional (piensa que es el componente predominante en la medicación que se le dá a un depresivo) con lo cual, a mayor trastorno en el intestino, menor recaptación de esta sustancia para tu cuerpo. Empieza ya con la dieta y sigue hasta eliminarlas todas. Un abrazo y animos.
Hola,
Muchas gracias por contestar. Entre abril y mayo tengo unas cuantas pruebas que me han mandado el digestivo, colonoscopia, enema opaco, ecografía,.. etc. Si el resultado de todo es normal, o me confirman el colon irritable (que por lo que tengo oído está bastante relacionado con la candidiasis), creo que me animare a ir o bien a la clínica que comento o algún nutricionista que sepa de estos temas. La dieta se me va hacer muy cuesta arriba, pero si consigo mejorar abra que probarla, porque sinceramente esto más que vivir es arrastrarse por la vida, jajajaj…. En fin lo tomaremos con humor.
Aunqué en un principio voy a empezar por mi cuenta a comer menos azucares y levaduras, creo que para seguirla a conciencia será mejor que consulte con un experto, también para que me den vitaminas o suplementos que me puedan faltar con la dieta estricta. En fin cuando me den los resultados de todas la pruebas decidiré, pero aunque lo de la dieta me da pánico cada vez estoy más decidida.
moltes gràcies
Bon dia laboratori de cuina!
Al llegir el teu bloc m’he sentit com si trobés un far enmig de la boira, seguint amb el símil mariner, ja que cada cop que prens un aliment que et fa mal tens aquesta sensació d’anar amb barco, que malauradament jo també conec tant bé!
Comparteixo símptomes, dubtes i ganes d’aprendre amb vosaltres. Jo també vaig ser diagnosticada amb candidiasi intestinal després d’anys de malestars i m’he hagut de replantejar tota la meva alimentació, descobrint nous aliments i noves receptes (i “convertint” tota la familia, els meus soferts conillets d’índies que però ara ja no volen de l'”altre” pa, o sigui, el de farina de blat!!!).
Gràcies per compartir les teves receptes en aquest blog tant cuidat, et seguiré! Endavant!
Bona tarda a tothom.
Jo també tinc problemes amb les càndides des de fa 6 anys i per casualitats de la vida estic fent una dieta anticandies segons el osteopata que vaig que a mes fa kinesia.
Ara fa 3 setmanes que he començat, la 1a va ser horrible (marejos, cansament, nausees, restrenyiment) la segona millor, amb mes energia, però aquesta em torno a trobar cansada i noto moltes molesties vaginals.
Us agrairia a les que ja heu passat per això i esteu en una fase mes avançada, encara que ja suposo que cada persona és un món, que fins quan duren aquest simptomes de debilitat i quan comencen a desapareixer les molesties vaginals.
Moltissimes gracies
Balança
Hola Balança! jo porto fent la dieta des de fa una mica més d’un any, i des de fa uns 3 o 4 mesos ja puc menjar alguns tipus de làctics i altres aliments puntualment. El tema de la falta d’energia jo l’he viscut en pròpia carn. A mi em va anar molt bé prendrem dues coses per pujar l’energia: un complex vitamínic (de qualsevol dietètica o herboristeria) i flors de bach: la OLIVE sobretot, que també venen a les dietètiques o inclús a algunes farmàcies. Però pensa que el teu cos està depurant tot el que li ha resultat intolerant durant tots aquests anys, i això es nota, sens dubte. Tingues paciència, força de voluntat i, sobretot, veu molta molta molta aigua. Tot i amb això, jo et diria que si de cop i volta tornes a tenir símptomes, preguntar-li al teu metge, no sigui cas que hi hagi algun aliment que no el tinguis en compte i que tampoc toleris. Jo això ho tenia fàcil perquè em tractava un metge kinesiòleg, i la kinesiologia fa màgia detectant intoleràncies. Una abraçada!
Benvolguda Balança,
ja fa prop més d’un any que segueixo la dieta anti-candides, per mi el principi va ser molt dur (jo era una gran adicte als dolços!) però a mida que el cos va notant el que li va bé, pensa que de mica en mica estaras més “depurada” i el teu cos també sabrà reconèixer quins aliments toleres millor, veuràs que aquesta dieta comença a formar part de la teva rutina diària.
En el meu cas, tot i haver eliminat molts dels aliments que recomana Cala Cervera no acabava de “fer net”. Llavors va ser quan, aconsellada per la meva metge dietòloga, vaig fer els anàlisis per trobar altres intoleràncies alimentàries. Quan vaig eliminar aquests nous aliments vaig començar a veure la llum! de totes maneres, sense ànim de ser pessimista, jo encara em sento sempre molt cansada i em sento de lliurar una lluita constant, ja que encara tinc dies de tots… de totes maneres, és molt important saber que hi poden haver recaigudes i errors i no desmoralitzar-se ja que formen part del procés que et portarà sens dubte a estar millor!
Ànims noies!
Moltes gràcies per aquests missatges, és una situació molt dura la que es passa al principi, sobretot per la part emocional/ànimica, estas destroçada, almenys és el que em passa a mi amb aquests “baixons” que tinc, i això que sempre he sigut una persona molt activa i optimista, per això us agraeixo moltissim el vostre suport i ànims per continuar i per comprovar que el que em passa és normal en aquesta situació.
Moltes gràcies per la recomanació de les flors de bach, ara ja en prenc (CRAB APPLE I AULAGA barrejades amb aigua en una ampolleta), quan les acabi provaré les que em recomanes, les prens directes com les venen o barrejades amb aigua en una altra ampolleta?
Moltes gràcies
Enhorabona per aquest blog! La veritat és que estava desesperada pensant receptes, perquè tinc el mateix problema i ara m’he animat a fer la dieta. He vist que ests de Tarragona. Jo també sóc d’aquí i conec les botigues de què parles. Em podries recomanar un dietista o un metge de per aquí que em pogués ajudar amb la dieta i amb el diagnòstic? Jo sempre he tingut càndides vaginals però no sé si en tinc també a l’estomac. Comparteixo els mateixos símptomes que vosaltres i m’anima molt saber que hi ha més gent a qui li passa el mateix que jo. Si faig alguna recepta te l’enviaré per compartir-la. Moltes gràcies!
Hola Meritxell! de Tarragona et recomanaria sens dubte el Centre Holos. Aquest és el link de la web on hi ha tota la informació. Només et recomano aquest centre perquè no en conec cap altre on treballin amb el problema de la candidiasis. Les metgesses d’allí estàn molt ben formades i el centre té molt de nom a Tarragona. Jo hi vaig anar durant la primera etapa de la candidiasis, però després vaig passar a un metge de Barcelona perquè m’anava millor. Pel que fa a les receptes.. espero que les comparteixis ben aviat! Creu-me que seràn molt benvingudes!!
Moltes gràcies per aquesta resposta tan ràpida, coneixia el centre però no sabia que feien això. Ho miraré. Pel que fa a les receptes…estic començant…ja t’aniré explicant!
Jo també soc de les rodalies de Tarragona i darrerament estic amb contacte amb la nutricionista ortomolecular Maria Castellà Aguiló, he trobat informació seva per internet: http://www.cleason.net/
Enhorabuena por el blog.
Yo acabo de empezar con la candidiasis pero estoy muy asustada, en otras ocasiones la he tenido pero con unos ovulos se ha solucionado.
En esta ocasión estoy con un tratamiento hormonal, la primera vez que note los síntomas fue depues del primer tratamiento y tras un aborto.
Tengo una amiga que lleva con candidiasis crónica desde hace 4 años, y la verdad me he asustado un poco, llevo haciendo dieta por mi cuenta con su ayuda unas 2 semanas. Mi duda es si podre continuarla si me quedo embarazada o si tendre que sufrir la candidiasis durante todo el embarazo.
Se me olvidada, la leche de avena es buena, es que llevo unos días tomándola para desayunar,.
Un saludo.
Hola Buterbly, no sé mucho de los ovulos. En cuanto a la dieta, la candidasis no se puede eliminar con solo una alimentación restrictiva, también hay que tomar antifúngidos para matar el hongo. Pero si estas pensando en quedarte embarazada, es evidente que tienes que ir a un médico homeopata para que te diga qué puedes tomar y qué no. Y a eso me refiero tanto a los medicamentos como a la alimentación. Si miras en los comentarios anteriores, he puesto recomendaciones de medicos de Tarragona, pero si eres de otro sitio te pongo este link: http://www.candidiasiscronica.org/ListaMedicos.htm de la associacion española de candidiasis para que busques el que esté mas cerca. Lo que está claro es que el embarazo incrementa el desequilibrio de la candidiasis. Aquí te paso un “copiar-pegar” de lo que Cala Cervera dice en su libro “Candidiasis Crónica” (libro que no me cansaré de recomendar):
“Durante esta etapa -el embarazo- los niveles de la hormona progesterona aumentan con la finalidad de mantener el revestimiento del utero y preparar las glandulas mamarias para producir leche. Sin embargo, unos niveles altos de progesterona inducen a las glandulas endometriales (las glandulas que se encuentran en el revestimiento intemo del utero) a producir glucógeno (o, en otras palabras, glucosa almacenada). El glucógeno, al ser un glucido favorece el crecimiento de las candidas vaginales.” (p. 27)
Y ya para terminar, referente a la leche de avena, vuelvo a copiar un parrafo de el libro de Cala Cervera:
“Leche de soja, arroz y avena: Estas leches pueden consumirse calientes o bien como refresco. Es importante leer los ingredientes, porque muchas de elIas contienen maltodextrina o zumos de frutas. Una vez mas, y puesto que creo que los cereales no son beneficiosos para un intestino irritado, sensible y con candidas, es mejor no abusar de la leche de arroz y avena” (como ves, ella recomienda la de soja en las primeras fases).
Espero que no te haya asustado el parrafo y haberte sido de ayuda.
Hola Laboratori de cuina, excelent feina la que estas fent. Enhorabona i endavant. Jo també porto anys amb les candides, els meus sintomes son vaginals i ara ja m’he decidit a fer la dieta. Porto tres setmanes amb la dieta estricta i tinc moments de tot, les molesties i picors vaginals han incrementat, pero paciencia i confiar en que un dia d’aquests desapareixarant. La meva preguta es sobre la Stevia, es pot menjar en la fase de preparació i eliminació? Gracies a totes per la col.laboració llegir els vostres comentaris m’ha donat molts ànims. A mi també m’agrada la cuina, així que us enviaré alguna recepta. Per cert, on la tinc que enviar?
Molts d’ànims i molta energia.
Hola DS! pots menjar stevia sempre. Aquest edulcorant no es perjudicial per les càndides. Te’l recomano que el compris líquid, que per mi, és el que té més bon gust.
Hola de nou, m’he deixat de preguntar-te si en la fase de preparació i despres la de eliminació es pot menjar panis(ja que no porta gluten) perque ho estic fent ja que per esmorzar les’tortitas’ em van molt be. I també hi ha pasta, com macarrons, estrelletes…
Moltes gracies
Referent a la pregunta del panís (o blat de moro), jo et recomano (i t’ho recomano perquè així m’ho van dir a mi els metges quan jo feia la dieta, no per què jo sigui metge, no em cansaré de dir-ho) que a les primeres fases en mengis poc. A més, aquí et faig un “copiar-pegar” del que en diu la Cala Cervera al seu llibre “Candidiasis Crónica” (llibre que recomano):
“Mi consejo es que se consuman pocos cereales, porque estes pueden producir fermentacion y mucosidad en un intestino desequilibrado. Sin embargo, los que recomiendo, siempre en poca cantidad y de vez en cuando, son la quinoa, trigo sarraceno Y amaranto. Estos son cereales que no suelen producir intolerancias, ni son tan irritantes como los dernas cereales para el aparato digestivo. Algunas personas no los utilizan por-
que no saben como se cocinan. Otras, no los conocen. Sea cual sea el caso, el uso y consumo de estos cereales es muy sencillo. Se compran en tiendas de dietetica” (pàgina 54)
Mil gracies laboratori, es tan important sentir-te compresa per mes gent que passa lo mateix que tu!! Estem en contacte, ah, ja m’he comprat la farina d’ametlla per fer les galetes.
Felicitats per aquest blog!! Em sento superidentificada (canvi d’humor, sense energia, problemes intestinals, colon irritable, medicada amb antidepressius…). Al setembre, després de 8 tractaments alòpates li vaig dir al metge de capçalera que buscaria una alternativa naturista. A l’octubre em va visitar Cala Cervera i n’estic encantada de la vida, és una gran professional i una bellíssima persona. La dieta fa meravelles i els complements vitamínics i minerals, otro tanto. També m’he tret les quatre amalgames que tenia. Així doncs, porto dos mesos sense cap mal de cap (i us asseguro que estic passant per una de les pitjors èpoques de la meva vida), amb energia i veient el final del tunel. No m’han desaparegut del tot els picors vaginals, però Cala no dóna importància a això.
He canviat els meus hàbits culinaris i hi ha molts dies que els 5 mengem el mateix. Pràcticament ho faig tot a casa (bastonets, pa, nocilla, galetes…) per assegurar-me que els meus fills mengen sa i ens hem passat a tot el que hem pogut de consum ecològic (llet, verdura, fruta, sucre sense refinar, farines, ous,… -la carn surt molt cara per a una família nombrosa-)
Ara tafanexaré alguna recepta.
Moltíssimes gràcies de nou.
Hola mom, enhorabona pel canvi de vida. Com ho portes després d’aquest mesos?
Ah! Se m’oblidava! El que els metges m’havien dit sempre que eren símptomes de colon irritable, ha resultat ser (segons Cala) unes ovulacions superfortes, que me les ha tractat amb oli de lli i els dolors que m’impedien posar-me drea, les descomposicions, els gasos… han desaparegut. Increíble.
Per una altra banda, vull compartir amb vosaltres un altre descobriment que he fet gràcies a les càndides: la copa menstrual. És un gran invent que hauríem de conèixer totes les dones i fer-ho servir. A internet hi ha un munt d’informació. Jo faig servir la naturcup i estic encantada: cuido el meu cos, el meu entorn i no tinc cap molèstia, malgrat les càndides.
Mirant les receptes (el pa si puc el provo demà. N’he provat un munt i cap em queda bé) veig que fas servir stevia o sirop d’àgave. A mí Cala m’ho té prohibidíssim. No en puc fer servir res d’això.
hola,
fa dos mesos que segueixo un tractament per candidiasis, el meu problema basicament estava centrat en problemes vaginals (picor,…) sobretot cada cop que havia de tenir la regla. Vaig anar a una herbolisteria i em va comentar que existia aquesta dieta. La veritat és que m’esta resultant molt dura i les meves picors han millorat però no han desapergut. Això significa que tinc per molta de temps? es que voldria quedar-me embarassada.
gràcies per tot
Hola Anna, jo no sóc metge, només explico el meu cas personal en aquest blog. No puc donar-te cap “tempo” concret per la teva cura. Més amunt, una altra noia (Buterfly) em va fer una pregunta semblant a la teva. Mira’t la resposta. La meva proposta és que vagis a un metge especialitzat en candidiasis i, a més d’una dieta, et doni antifúngits per eliminar el fong. Per la resta, jo et diria que el pitjor es passa al principi, quan el cos es posa a desintoxicar-se. I si dius que portes 2 mesos amb la dieta, és que estás desintoxicant encara. Quan hi ha hagut candidiasis, el budell està molt “cascat” i, després d’eliminar els fongs, toca restablir la flora i la impermeabilitat del budell. I no es pot fer simultàniament: fins que no s’han eliminat tots els fongs, no es poden donar enzimes digestives ni flora, perquè sinó, la reparació no seriviria de res. Una abraçada.
Hola Elisenda,m’alegro que hagis tornat a possar receptes, les teves vàren ser les primeres que vaig trobar al buscar per la candidiasis, vaig començar el tractament amb el Dtor. Botero el mes de febrer,encara que temps avans ja buscaba per internet qué podía fer.
Per a mí el més problemàtic és el pa de l’esmorçar,peró fa un parell de mesos que m’el faig amb farina d’arrós al microones i el congelo a llesques, no és el millor pa del mon ,peró no està malament
Hola Sús! no havia sentit mai a parlar d’un pa fet amb farina d’arròs i a sobre al microones! em resulta molt interessant! pots escriure’ns la recepta? podria postejar-la aquí. Pel que fa als esmorzars, em poso amb la tasca de publicar una bona opció.
Hola
Ho vaig trobar a la pàgina dietSalud, buscant :dieta sin gluten,sin lactosa,sin azúcar,si levadura
http://dietsaludelblogsin.blogspot.com.es/2012/01/pan-de-molde-sin-gluten-sin-lactosa-sin.html
Ho copío de la pàgina
Ingredientes:
125g de harina de arroz y/o maizena
100ml de agua
1 huevo
1 sobre doble de gasificante
Sal
Modo de preparación:
Disponer todos los ingredientes en un bol y con unas varillas conseguir una mezcla homogénea.
Echar la mezcla en un molde apto para microondas y que sea alto, pues la mezcla sube.
Yo lo hago en un molde de cake porque no tengo otro molde y después corto las rebanadas por la mitad y ya está.
4 minutos a potencia a media ó 3 a máxima potencia tendrán la culpa de que salga un pan esponjoso y rico. Siempre, siempre hay que dejar reposar unos minutos en el micro y después traspasar a una rejilla para que se enfríe.
Este pan es equilibrado, pero no contiene fibra. Si hay alguna hiperlipidemia, llevar cuidado con su consumo.
Cada micro és diferent, i jo li posso més estona i vaig punxant amb un escuradents llarg fins que em sembla que està fet.
Ja he vist l’esmorçar, ho provaré,encara que a la llista dels aliments permesos no hi tinc la xocolata, i als prohibits tampoc,oeró no la tasto, ho faré sense xoxcolata
Salutacions
Gràcies! La recepta està molt bé. Provaré de fer-la.
Gràcies Elisenda per la iniciativa del blog.
Reconforta molt trobar un espai de receptes que ja tingui incorporat el “sense, sense, sense” (sucre, blat, llet) jejeje M’encanta cuinar, m’encanta fer pastissos i galetes i des de fa… 1 any o 2 estic igual, experimentant a la cuina, adaptant receptes, per poder acomplir la “maleïda” dieta (que té coses bones, com abandonar certs aliments…però que quan ha de ser estricte és molt impossibilitant).
Us explico el meu cas perquè penso que és un mal que molta gent “pateix en secret” i que, al no ser reconegut per la medicina convencional (la intestinal), moltes vegades es cronifica i s’assumeix com a inevitable. En el meu cas, el diagnosi va venir per una candidiasis vaginal crònica que, a part de les molèsties físiques no em deixava tenir relacions sexuals amb normalitat des de feia anys (i per tant, problemes de parella, emocionals, autoestima, etc etc).
La cosa és que ara fa 5 anys vaig començar a tenir fongs vaginals “de la nada” i cada cop que anava al ginecòleg em deien el mateix: quan tinguis un brot, pren Ginecanestén. Però no em donaven cap altre solució ni explicació i el medicament poc efecte em feia.
Ara fa un any i poc, després de passar per homeopatia sense gaire resultats, vaig acabar, desesperada. a la consulta de Vicente Saavedra, que entre d’altres, està especialitzat en candidiasis crònica. Va ser llavors quan em va detectar, a part del la candidiasis vaginal, una candidasis intestinal força proliferada. Fins llavors jo no havia sentit els símptomes, més enllà de la panxa molt inflada -i posteriorment també gasos- després dels àpats.
Des de llavors estic fent un tractament amb medicina biològica a part d’una dieta estricta i he millorat MOLTÍSSIM. La vaginal la tinc quasi controlada i amb la intestinal “estem en ello”. No he vingut a fer publicitat de ningú, però jo ho vaig passar molt malament quan ningú em sabia donar una resposta i va ser una gran alegria anar a parar a la consulta d’aquest terapeuta. De manera que, us deixo, per si de cas, l’enllaç al seu espai web, per si us pogués interessar.
http://www.medicinaintegral.es/candidiasis-cr%C3%B3nica/
Una abraçada i ànims a totes!
(Perdoneu pel missatge tant llarg…)
Ostres, després de tant de rollo i m’he oblidat una de les coses fonamentals que volia dir :s desastre.
Volia dir que en el meu cas la candidiasis va ser originada per un tractament contra l’acné (d’aquells de varis mesos i que et van controlant amb analítiques) que vaig fer far anys. Resulta que el medicament em va ‘curar’ l’acné però em va devastar les mucoses i el meu equilibri intern, i d’aquí, la proliferació de la càndida.
Penso que és fonamental ser conscient de l’agressivitat d’alguns dels tractaments de la medicina convencional, com els antibiòtics que tant fàcilment ens recepten. Us explico el cas per si alguna pot lligar cas amb el seu propi “historial”…
Una abraçada!
Hola Agnès, moltes gràcies per explicar aquí el teu cas. Segur que pot ser de guia per altres persones que consulten el blog. M’agrada que hagis donat la direcció d’un metge que t’ha anat tant bé. Últimament estic pensant en posar una secció al blog sobre metges que hagueu provat i us hagin anat bé.
D’altra banda volia dir-te que a mi la candidiasis també em va agafar per un tractament mèdic: vaig tenir una sinusitis molt forta que em va durar 3 mesos amb antibiòtics… i quan es va acabar la sinusitis va començar la candidiasis…. cap metge em va parlar dels “pro-biòtics”… Per sort jo també vaig acabar topant amb un bon metge homeòpata.
Una abraçada i endavant!
Hola agnes em passa axactament el mateix que a tu…puc posar-me en contata amb tu?
Bon dia,
M’agradaria saber quina prova m’hauria de fer per saber si tens candides als intestins
Hola Chantal, jo no vaig anar a cap metge tradicional. Em va portar una metgessa homeòpata. Ella utilitzava la kinesiologia per comprovar l’estat del meu intestí.
Hola bon dia,
A mi m’ho està mirant una doctora internista. M’ha demanat tot de proves de bacteris, fongs i paràsits a la femta. A veure com va. Jo fa sis anys que vaig tenint tot de crisis i em van acotant la dieta cada cop més. I, tot ‘sha de dir, cada cop estic millor.
Una abraçada
Chantal,
En el meu cas el diagnòstic va ser possible gràcies a una prova de femtes enviada al laboratori Insituto de Microecología (Madrid) per demanda del terapeuta que em portava [V Saavedra, http://www.medicinaintegral.es/%5D.
Sort!
Hola! jo també pateixo des de fa molts anys problemes amb la candidiasis per culpa d’angines de repeticó…vaig haver de pendre molts antibiòtics i corticoides i em van destrossar la flora intestinal i vaginal. Vaig estar molts anys així fins que em van treure les angines, però ja era massa tard i el mal ja estava fet.
Durant aquests anys he recurregut diferents ginecòlegs, tots em deien el mateix, he fet tots els tractaments convencionals que poden existir…primer òvuls i cremes de clotrimazol, ketoconazol… i al final com q amb el tractament tòpic no n’hi havia prou, em receptaven el fluconazol oral. Els últims tractaments que he fet no em marxaven les candides fins q no repetia el tractament dos o tres vegades.
He provat de fer varies dietes amb diferents terapeutes, primer al centre de salut holos, on vaig estar 8 mesos sense tenir candides! q per mi això era un miracle…! fins que vaig tornar a recaure… després vaig començar una altra dieta de la qual al principi n’estava contenta, però a la llarga no n’estava massa contenta perquè no m’acabava d’anar bé. Al veure que no estava del tot bé, em vaig informar de nou i vaig trobar al Vicente Saavedra. Aquesta setmana passada vaig tenir la primera visita amb ell i ara aviat començaré la seva dieta amb el suplements corresponents.
He vist que algú ja s’ha visitat amb ell. N’esteu contentes amb els resultats?
Enhorabona per tornar a posar-hi fil a l’agulla. No conec aquest metge que has comentat, espero que hi facis un bon treball. Una abraçada!
Hola! Te presento mi blog que habla sobre candidiasis, te dejo el enlace para que le eches un vistazo! http://conviviendoconcandidas.com/
Hola elisenda, encare esta obert aquest foro?