Crakers amb alvocat

crakers vegetals

Els alvocaters no son uns arbres massa fàcils de cuidar en un clima com el Mediterrani. Quan vas a comprar-ne un, et diuen que son molt sensibles al fred; que el vent intens els afecta; que els hi agrada la llum amb abundància però que a la vegada s’ha d’evitar la llum directa; que s’han de regar amb gran quantitat d’aigua però que un excés els perjudica… Al jardí en tinc un i miraculosament aquest any ha fet tres o quatre desenes d’alvocats.

albocater    la foto

He estat buscant per internet les propietats d’aquest fruit i son molt interessants. El que més m’ha sorprès és que hi ha receptes que utilitzen l’alvocat com a substitut de la mantega.

Ingredients:
2 crakers
1 tomàquet tallat a rodanxes
Mig alvocat
Sal i oli

Tips:

– Pels  vegetarians és una opció genial per esmorzar perquè l’alvocat porta els nutrients proteics necessàris en cada menjada.

– No hi he posat llavors de sèsam perquè no me’n quedaven, però és un molt bon complement per tirar-ne per sobre.

Anuncis

Arros integral amb verduretes i alga Kombu

Arros integral amb saltejat

Aquest plat és una bona inversió quan l’energia està en números vermells.

– L’arròs integral proporciona una altíssima càrrega energètica, de manera que ajuda a aconseguir el plus d’energia que cal per afrontar o canviar les coses. Expel·leix toxines, és hipoalergènic i es pot utilitzar per pal·liar la diarrea i nàusees. A més és un cereal neutre: no fa aprimar ni engreixar, sinó que regula el pes.

L’alga Kombu s’usa habitualment per acompanyar l’arròs o els llegums. Els hi dóna un bon gust. És un remineralitzant de primer ordre. La quantitat aconsellada és d’aproximadament 6 cm2 al dia. Si no utilitzes una olla a pressió, necessita un mínim d’una hora de cocció, ja que ha de quedar ben tova.

La llavor de sèsam és la més beneficiosa de totes les llavors. És una excel·lent font d’aminoàcids, concretament del Triptòfan, un precursor de la serotonina (neurotransmissor encarregat de regular l’estat d’ànim). Però les llavors de sèsam s’han triturar, i per aquesta comesa s’utilitza el Suribachi, un morter de fang les parets del qual tenen unes rugositats que permet que quan es mol el gra, s’aixafi i s’obri sense quedar triturat per complet. Però també podem utilitzar un molinet de cafè. En qualsevol cas has de trencar el gra ja que en cas contrari l’expulsaràs sense digerir-lo.

alga kombu   arros amb kombu

saltejat de verdures   Arros integral amb veruduretes i alga kombu

*M’estic re-llegint el llibre del Pérez-Calvo i torno a estar fascinada amb les propietats dels aliments.

Ingredients (2 pers.)
Verdures per al sofregit: albergínia, pastanaga, 
xampinyons, ceba, porro, pebrot verd
2 grapats d'arròs integral
Alga Kombu
Llavors de sèsam mòltes

Procediment
1. Talla a quadradets petits les verdures
2. En una olla a pressió tira un rajolí d'oli i una 
mica d'aigua (unes 5 cullerades soperes), i hi tires les 
verdures. 
3. Tanca la tapa i tingues-ho a foc mitjà uns 15 minuts.
4. Acabat aquest temps obre la tapa i ja tens el 
sofregit de verdures. Fàcil, eh.
5. Renta una mica l'olla a pressió i ara afegeix 4 dits d'aigua, 
l'alga Kombu i l'arròs.
6. Tanca la tapa i tingues-ho a foc mitjà/fort durant uns 20 
minuts. Passats aquests minuts ja tens l'arròs.
7. Barreja el sofregit amb l'arròs. I en la presentació 
afegeix per sobre llavors de sèsam mòltes.

Tips per l’arròs integral amb saltejat de verdures i alga kombu:

-Jo ja tenia  la verdura saltejada a la nevera, guardada en un tupper de vidre. Ho faig de vegades: compro molta verdura i em passo mitja tarda saltejant-la en una paella fins que acabo tenint un gran tupper com el de la foto. Tenir aquest tupper es genial: pots posar un parell de cullerades d’aquest saltejat a llenties, quinoa, amaranto, pasta… i acabes tenint un plat genial amb molt poc temps.

La dignitat dels ous

ou

Abstret integrament del power point que podeu trobar aqui

Des de fa uns anys, gairebé tots els ous que comprem tenen gravat un codi alfanumèric. La més important de totes les xifres és la primera. Aquesta ens indica si la gallina viu en condicions dignes o, pel contrari, està amuntegada dins d’una gàbia i sense veure la llum del sol, des del seu naixement fins a la seva mort.

Quan la primera xifra és un 3, significa que aquesta gallina viu amuntegada en una gàbia, amb un espai màxim per a cada gallina de 600 cm2, és a dir, menor que la superfície d’un foli. Se les sol tallar el bec (operació molt dolorosa) per tal que quan estiguin desesperades per l’estrès, no puguin picotejar a les seves companyes. Al trepitjar tan sols el filferro de les gàbies, se’ls hi produeixen gravíssimes ferides i malformacions a les potes. Aquestes gallines és probable que mai arribin a veure la llum del sol. Recorda, els ous que el seu primer número de codi és un 3 venen de gallines que viuen amuntegades en gàbies.

Quan la primera xifra és un 2, la gallina que l’ha post viu al terra de naus densament poblades, de fins a 12 gallines per metre quadrat. En èpoques de calor moltes moren per asfíxia. No estan en gàbies, però mai surten a l’exterior i en prou feines tenen espai per moure’s. L’amoníac i la pudor dels excrements contaminen l’aire i proliferen les malalties. També se’ls acostuma a tallar el bec per tal que no s’agredeixin les unes a les altres.

Quan la primera xifra és un 1, vol dir que aquest ou ha estat post per una gallina camperola. Poden sortir a l’exterior, furgar la terra i moure’s amb certa llibertat. La densitat de les gallines fóra del galliner no pot ser superior a una cada 4 metres quadrats.

Quan la primera xifra és un 0, significa que aquest ou pertany a la producció ecològica. Les gallines es mouen amb una llibertat similar a les gallines camperola (codi 1) i, a més, el 80% de la seva alimentació ha de procedir de l’agricultura ecològica. Limitant-se també l’ús d’antibiòtics i medicaments.

A l’embolcall dels ous ecològics i camperols s’especifica clarament que pertanyen a aquest tipus de producció. Recorda, aquests ous han de tenir el codi 0 o 1. Intenta no consumir ous de gallines criades en gàbies (codi 3) o en terres de naus (codi 2). Ajudaràs a disminuir el maltractament animal. Moltes gràcies per voler-te informar d’això!

Menjar fruita amb l’estómac buit

Estudi dut a terme pel Dr. Víctor Javier Chávez Sánchez.

La fruita és l’aliment perfecte, necessita una quantitat mínima d’energia per ser digerida i aporta el màxim d’ella mateixa al nostre cos. És l’únic aliment que fa treballar el cervell. La fruita és principalment fructosa (que pot ser transformada amb facilitat en glucosa), i en la majoria de les vegades és 90-95% aigua.

Això significa que està netejant i alimentant al mateix temps. L’únic problema amb la fruita és que la majoria de les persones no sabem com menjar-la adequadament i permetent que el nostre cos assimili de manera òptima els seus nutrients. I quina és aquesta manera òptima d’assimilació?: menjar la fruita sempre amb l’estómac buit.

La raó és la següent: la fruita, en principi, no és digerida a l’estómac, sinó a l’intestí prim. Aquesta passa ràpidament per l’estómac i d’aquí  a l’intestí, on allibera el seu sucre. En el moment en el que hi ha carn, patates o midons a l’estómac, la fruita queda presa i comença a fermentar, retardant el procés digestiu i provocant possibles alteracions.

Tal com diu l’autor de l’estudi: “si usted comió una fruta de postre, luego de una cena y pasó el resto de la noche con pesadez en el estómago y un desagradable sabor en la boca es porque usted no comió de la manera adecuada”.

Begudes calentes durant i després de les menjades


Estudi dut a terme pel Dr. Víctor Javier Chávez Sánchez.

Els xinesos i els japonesos beuen te calent (habitualment te verd) durant les menjades. Mai aigua freda o begudes fredes; hauríem d’adoptar aquest hàbit. Els líquids  freds durant o després de les menjades solidifiquen els components oliosos dels aliments,  provocant un retard en la digestió.

També reaccionen amb els àcids digestius, que són absorbits per l’intestí més ràpidament que els aliments sòlids. Això endureix les grasses, que romandran durant més temps a l’intestí. El te calent o fins i tot l’aigua calenta després d’una menjada facilita la digestió i estova les grasses per ser expel·lides més ràpidament, cosa que també ajuda a aprimar.