Aquesta és la primera entrada que faig en molt de temps, i és que han passat algunes coses a la meva vida, des de trasllats de pis a canvis de feina…. Tinc moltes ganes de postejar aquesta recepta perquè ha estat una gran il·lusió descobrir aquests caragolets a la revista “Cocina Vegetariana” i veure que realment estàn més que bons!!
Tinc la intenció que aquesta sigui la primera de les receptes dolçes publicades per al Nadal, doncs enmig de turrons i polvorons, també hi haurà tot allò que nosaltres poguem menjar!
La recepta és força senzilla, requereix d’una miqueta d’habilitat per les “manualitats” però res que ningú no pugui fer! ;) Anem a explicar el procediment!:
Ingredients (per unes 20 galetes):
- 50 grams de farina (qualsevol és adequada per aquesta recepta: quinoa, blata sarraí, amaranto…)
- 25 ml. d’aigua
- un grapat de nous
- un grapat d’avellanes
- un grapat de prunes seques
- un grapat d’orellanes
- (un grapat del que volgueu: dàtils, llavors de sèsam…)
- sirop d’agave
- mantega de soja
Procediment:
1. En un bol, barregem la farina i l’aigua fins que ens quedi una massa compacta
2. Amb un corró, aplanar la massa fins que quedi fina (com si fós una massa de pizza)
4. Amb un pinzellet de cuina, pinzellem la superfície de la massa amb la mantega (prèviament escalfada al microones fins que quedi líquida)
3. Trossejem les nous, les avellanes, les prunes seques i les orellanes mitjançant un ganivet (no ho feu amb una picadora perquè us quedaràn excessivament mòltes i no volem un puré!) ho barregem tot i ho anem escampant sobre de la massa.
4. Enrotllem la massa començant des d’una punta. Ens quedarà com un canut.
5. Deixem el “canut” enrotllat a la nevera durant 20 minuts
6. Tallem a llesques el canut, les posem a la plàtara del forn i amb el pinzell les untem d’una cara de sirop i ho posem al forn 10 minuts a 180 graus.
7. Passats els 10 minuts, girem les galetetes i tornem a pinzellar-les de sirp per l’altra cara i ho tornem a posar al forn 10 minuts més i llestos!
Són molt bones tant calentes com fredes. I la seva textura no s’estova un cop fredes. Per això és unes molt bones postres per poder portar quan anem convidats a casa d’algú o per tenir-les a punt per les menjades de Nadal!
Espero que us hagi agradat!
Quin aspecte tan bo, els provaré, gràcies,
Assumpció
Veig que has tornat al blog! Això té una pinta boníssima ;)
La probarem pel dinar de primers d’any.
Es pot fer amb farina d’espelta?
Es pot substituir el.xarop d’agave per concentrat de poma?
Gràcies per aquestes receptes tan.saludables!
Hola Marcel! per descomptat que es pot fer amb farina d’espelta.
I el sirop d’agave també es pot substituir per sirpo de poma.
Hola!
només dir-te que acabo de descobrir el teu blog i dir-te que ha estat un gran alivi veure que puc menjar coses que realment fan gana!
Tinc problemes de càndides vaginals desde fa uns 4-5 anys i ara me n’he adonat que necessito canviar la meva forma de menjar, sinó no trobaré la solució!
M’agradaria saber si tu has acabat completament amb el problema desde que controles el que menges. Només vull saber si hi ha esperança! :)
Felicitats per el blog i posar-nos ho molt més fàcil!
Hola Esther! jo ja no tinc candidiasis des de fa gairebé ben bé un any! Ara estic acabant el tractament per potenciar l’intestí ja que després de guanyar una batalla com aquesta el pobre queda una mica “cascat” per dir-ho d’alguna manera. I m’estic prenent enzimes digestives i uns sobrets per ajudar al budell a agafar permeabilitat. Però això ja no em priva de menjar “normal” (he canviat el meu estil de vida i tot ho compro integral: pasta, pa, sucre… i ja no he tornat a comprar llet de vaca, tot i així si vaig a una cafeteria i demano un cafè amb llet, me’l puc beure perfectament). O sigui que tranquil·la, que si t’ho proposes tornaràs a tenir una salut de ferro intestinal! :)
wow! També vull fer esta recepta,se m´acumulen….Què bons deuen de estar…