Pastís de pera

Imagen

Una amiga francesa em va ensenyar a fer aquest pastís. Els francesos utilitzen molta quantitat de mantega salada per les seves receptes dolces. Sembla un contrasentit i jo no les tenia totes abans de provar-lo.

Imagen     Imagen

Imagen     Imagen

La reticència a provar aliments nous pot fer perdre oportunitats boníssimes de deixar-se sorprendre per noves textures, gustos i maneres de cuinar. Rabindranath Tagore diu en un dels seus preciosos poemes alguna cosa així com “la foscor del camí fa que l’arbre florit sembli un sorrut espectre amenaçador“. Quants aliments semblen sorruts espectres amenaçadors abans d’haver-los provat..?

Ingredients:
3 ous
4 cullerades soperes de sirop d'agave (o 4 cullerades d'aigua 
amb 4 gotes de stevia.)
100g. de mantega de soja (jo utilitzo la de la marca Provamel)
Un puntet de sal
5 cullerades soperes de farina d'espelta (en aquest coc no l'he 
utilitzat integral)
1 cullerada sopera de bicarbonat (en substitució de la llevadura)
2 o 3 peres madures

Procediment:
1. Bat els ous i incorpora-hi el sirop (o la stevia)
2. Fon la mantega al microones
3. Barreja la mantega amb els ous
4. Tira-hi la farina amb un colador o tamitzador i ves remenant
5. Tira-hi el bicarbonat i el puntet de sal
6. Al motlle que utilitzis, unta'l amb mantega i després 
polvoreja'l amb farina per tal que no s'enganxi la massa
7. Pela les peres i talla-les a talls grans. Posa-les al cul del 
motlle
8. Aboca a sobre la massa que has preparat.
9. Al forn 30 minuts a uns 180 graus.

Alguns Tips per aquest Pastís de pera:

- Si el vols fer amb ingredients convencionals, canvia el sirop per 4 cullerades de sucre morè, el bicarbonat per un sobret de llevadura royal i les peres naturals per un pot de peres amb almívar.

- El puntet de sal de la recepta és per simular la mantega salada dels francesos. Et recomano que no te’n oblidis, de la sal, perquè realment es nota la diferència i és a millor.

Azukis amb ratatouille

Azukis amb ratatouille

Tant si som vegetarians com si no, la font proteica més recomanable és el llegum. Tots mengem habitualment llenties o cigrons. Però hi ha un llegum que no es comercialitza als supermercats habituals i que tot i que és el menys proteic, és el més alcalinitzant de tots: l’azuki.

Segons el principi paracelsià de que un aliment potencia l’òrgan del cos que té una forma similar a la seva, els llegums que tenen forma arronyonada (en forma de ronyó), estan indicats per tractar problemes del ronyó, i en conseqüència, donat que el ronyó filtra les deixalles, també té una influència poderosa a esfera genitourinària. En altres paraules i començant a concretar: els azukis tenen un efecte tonificant  sobre el ronyó i les vies urinàries.

Azukis   Azukis amb ratatouille2

Algunes de les propietats terapèutiques de l’azuki:

  • És un bon diürètic i desintoxicant, i combat l’estancament de la sang.
  • Redueix la inflor i és sedant.
  • S’usa per parar les diarrees i per promoure la pèrdua de pes.
  • A nivell energètic, al tonificar l’energia del ronyó, combat la por.

L’Azuki forma part del llistat d’aliments terapèutics per combatre algunes de les dolències com:

- L’Arterioescleròsis: es recomana consumir microalgues com l’alga espirulina, cereals com el sègol, l’arròs integral, l’ordi o el blat sarraí, així com llegums com l’azuki o la llentia vermella.

- L’Herpes:  El millor cereal és el mill. També ajuden les herbes i aliments amargs i picants  freds com la echinacea, el pròpolis, l’azuki, l’arame, la farigola o l’aloe vera.

Ingredients
Azukis
Verdura: Pebrot vermell, auberginia, ceba i carabassó

Procediment
1. Vaig comprar els azukis secs, no pas els del pot 
de vidre que ja venen fets. Així que abans de res, la nit anterior 
els vaig deixar en remull (en total han d'estar un mínim de 8 hores)
Llavors els vaig bullir a foc lent i amb la tapa posada, durant 1 
hora i mitja. 
2. Talla la verdura i posa-la a l'olla ràpida amb un raig d'oli i 
una mica de sal. Als 15 minuts, obre la tapa i hi escorres l'aigua. 
3. Et serveixes en un plat la quantitat d'azukis i de verdura que 
vulguis. 
4. Hi tires llavors de sèsam per sobre (si estan mòltes, millor. 
A les botigues venen el sèsam mòlt i s'anomena Gomasio).

Tips per fer els Azukis:

- Es pren en quantitats petites: unes  5 cullerades per menjada. Pot combinar-se amb algues, com l’arame, la hiziki o la kombu (d’aquesta última en vaig parlar al post de l’arròs integral).

Crakers amb alvocat

crakers vegetals

Els alvocaters (arbres que fan alvocats) no son massa recomanables de plantar en un clima com el nostre, el Mediterrani. Quan vas a una Jardineria a comprar-ne un, et diuen que son molt sensibles al fred, que el vent intens els afecta, que els hi agrada la llum amb abundància però que a la vegada s’ha d’evitar la llum directa, que s’han de regar amb gran quantitat d’aigua però que un excés els perjudica… Una persona sensata, al sentir aquesta llista, decideix comprar-se un taronger, un llimoner o qualsevol altre arbre no tant… tiquis-miquis. Però aquest no va ser el cas del meu pare. Fa uns anys va comprar un alvocater per plantar-lo al jardí. Tothom li deia que no duraria ni un sol hivern. Tenir-ne cura requeria compromís. Però ell cada hivern tapava la soca amb grans palatades d’adob perquè les arrels aguantessin la calor i no es “refredessin”. Cuidava les fulles, les plagues, la llum, la quantitat d’aigua…

I aquest hivern hem tingut desenes d’alvocats. Els meus pares n’han donat a tota la família perquè ja no sabien ni què fer-ne. A mi m’encanten, i porto setmanes beneficiant-me del fruit de les hores de dedicació.

albocater    la foto

Aquesta és una altra proposta per l’esmorzar. El protagonista del post no són els crakers, sinó l’alvocat. He estat buscant per internet les propietats i son molt interessants. El que més m’ha sorprès és que hi ha gent que utilitza l’alvocat com a substitut de la mantega. I això ho he trobat tant interessant que no tardaré en postejar alguna recepta.

Ingredients:
2 crakers
1 tomàquet tallat a rodanxes
Mig alvocat
Sal i oli

Tips:

- No hi he posat llavors de sèsam perquè no me’n quedaven, però és un molt bon complement per tirar-ne per sobre.

Pastís de síndria

pastís de síndria

Aquest “pastís” no l’he fet jo. Ni tampoc les fotos, però estava buscant pel google algunes idees de pastissos “sans” i aquest m’ha enamorat. El procediment no és molt difícil: talles la síndria en forma de cilíndre i amb la resta vas fent les boletes. Talles a talls el cilíndre i poses les boletes damunt. La rameta de la foto és menta. És genial. Aquest pastís en un dinar d’estiu causaria furor segur.

Mini palmeres

Mini palmeres

El que més impacta quan vas a viure en una ciutat gran són les distàncies, i el concepte de “distància” que tenen les persones que hi viuen. Moure’t per una ciutat gran i ser puntual significa haver de sortir de casa, com a mínim, mitja hora abans de l’hora en la que has quedat. En un poble, si surts de casa mitja hora abans arribes, bàsicament, al poble del costat. Pels habitants de les ciutats grans, un lloc que està a 15 minuts, et diuen que està “a prop”.  Jo mai a la vida li he dit a algú que un lloc que està a 15 minuts està  “a prop”. Però els habitants de les grans ciutats, sí. I això impacta. I fa pensar en els conceptes que creiem que són “universals” o “estàndards”.

Mini palmeres    IMG_2963

En aquesta recepta, com en la dels caragolets dolços, no hi he especificat les quantitats dels ingredients de damunt de la massa. Al procediment hi he escrit que la mesura de cada un és, més o menys, “un grapat”. Però després de l’experiència amb els conceptes no sabia si era adequat el fet de no donar quantitats específiques amb grams. Com que tampoc acabava de trobar-ho pràctic anar pesant, un a un, tots els ingredients, he fet una foto de la massa i penso que així, visualment, també queden clares les mesures. Als Tips hi escric versions alternatives.

Snapseed3    Mini palmeres

Ingredients per la massa:
200 g. de farina d'espelta (o qualsevol)
120 g d'aigua
1 cullerada sopera de mantega
3 cullerades soperes d'agave / o unes gotes de stevia 
amb tres cullerades d'aigua 
1 cullerada petita de bicarbonat

Ingredients del interior:
Un grapat de: pinyons, orellanes, prunes seques, maduixes 
hidrofilitzades, trossets de xocolata negra. 

Per pinzellar i donar color:
O bé utilitzes 1 rovell d'ou i 1 cullerada petita d'agave, 
o bé només les pinzelles amb d'agave. 

Procediment:
Precalenta el forn a 180 graus. 
1. Uneix tots els ingredients per la massa, barreja'ls 
en un bol i amassa amb les mans fins que quedi una 
bola compacte. (Si tens panificadora posa-ho al programa 
"massa per a pasta". 
2. Amb un corró, aplana la massa i fes la forma d'un rectangle
3. Escampa-hi els fruits secs i la resta d'ingredients per sobre. 
4. Caragola un costat, i ves fent un canut. I atura't a la meitat. 
5. Fes el mateix per l'altre costat (mira les fotos de dalt)
6. Ves tallant el canut amb talls petits, de la mida de les 
futures palmeres. Fes-ho amb un ganivet sense serra. 
7. Posa-les totes en una safata de forn, a sobre de paper de forn. 
I pinzella-les amb l'ou o amb l'agave
8. Al forn, a 180 graus durant 10 minuts. 
9. Passats els 10 minuts, les gires, les pinzelles de l'altre cara 
i 10 minuts més.

Tips per les mini palmeretes:

- Si no tens cap intolerància, fes aquestes palmeres amb la massa de pasta de full (hojaldre) que venen als supermercats. Aquesta massa s’inflarà una mica quan es fornegi i les palmeres es veuran molt més boniques. A part de que t’estalviaràs molta feina.

- Com sempre, utilitza els ingredients del “farcit” que més et vinguin de gust. No cal que siguin fruits secs, també pots posar-hi tallets de fruites com ara poma, plàtan, préssec… Jo no acostumo a fer mai una recepta dues vegades igual. Si torno a fer aquestes palmeres, hi posaré altres coses :)

Arros integral amb verduretes i alga Kombu

Arros integral amb saltejat

Aquest plat és una bona inversió quan l’energia està en números vermells.

- L’arròs integral proporciona una altíssima càrrega energètica, de manera que ajuda a aconseguir el plus d’energia que cal per afrontar o canviar les coses. Expel·leix toxines, és hipoalergènic i es pot utilitzar per pal·liar la diarrea i nàusees. A més és un cereal neutre: no fa aprimar ni engreixar, sinó que regula el pes.

- L’alga Kombu s’usa habitualment per acompanyar l’arròs o els llegums. Els hi dóna un bon gust. És un remineralitzant de primer ordre. La quantitat aconsellada és d’aproximadament 6 cm2 al dia. Si no utilitzes una olla a pressió, necessita un mínim d’una hora de cocció, ja que ha de quedar ben tova.

- La llavor de sèsam és la més beneficiosa de totes les llavors. És una excel·lent font d’aminoàcids, concretament del Triptòfan, un precursor de la serotonina (neurotransmissor encarregat de regular l’estat d’ànim). Però les llavors de sèsam s’han triturar, i per aquesta comesa s’utilitza el Suribachi, un morter de fang les parets del qual tenen unes rugositats que permet que quan es mol el gra, s’aixafi i s’obri sense quedar triturat per complet. Però també podem utilitzar un molinet de cafè. En qualsevol cas has de trencar el gra ja que en cas contrari l’expulsaràs sense digerir-lo.

alga kombu   arros amb kombu

saltejat de verdures   Arros integral amb veruduretes i alga kombu

*M’estic re-llegint el llibre del Pérez-Calvo i torno a estar fascinada amb les propietats dels aliments.

Ingredients (2 pers.)
Verdures per al sofregit: albergínia, pastanaga, 
xampinyons, ceba, porro, pebrot verd
2 grapats d'arròs integral
Alga Kombu
Llavors de sèsam mòltes

Procediment
1. Talla a quadradets petits les verdures
2. En una olla a pressió tira un rajolí d'oli i una 
mica d'aigua (unes 5 cullerades soperes), i hi tires les 
verdures. 
3. Tanca la tapa i tingues-ho a foc mitjà uns 15 minuts.
4. Acabat aquest temps obre la tapa i ja tens el 
sofregit de verdures. Fàcil, eh.
5. Renta una mica l'olla a pressió i ara afegeix 4 dits d'aigua, 
l'alga Kombu i l'arròs.
6. Tanca la tapa i tingues-ho a foc mitjà/fort durant uns 20 
minuts. Passats aquests minuts ja tens l'arròs.
7. Barreja el sofregit amb l'arròs. I en la presentació 
afegeix per sobre llavors de sèsam mòltes.

Tips per l’arròs integral amb saltejat de verdures i alga kombu:

-Jo ja tenia  la verdura sofregida a la nevera, guardada en un tupper de vidre. Ho faig de vegades: compro molta verdura i em passo mitja tarda sofregint-la en una paella fins que acabo tenint un gran tupper com el de la foto. Tenir aquest tupper es genial: pots posar un parell de cullerades d’aquest sofregit a llenties, quinoa, amaranto, pasta… i acabes tenint un gran plat amb molt poc temps.

Com fer Llet vegetal

Leches Vegetales

Caminar per la muntanya sempre ha tingut molt d’encant, per mi. Quan era petita hi anava amb els meus pares. El que més m’agradava era el ritual de “trobar el bastó”: es tractava de trobar un bastó enmig de la ruta que m’ajudés a caminar fins al final de la excursió. A vegades el bastó apareixia al principi del camí, just recolzat a la vora d’un marge, i era com un regal. Altres cops es feia esperar fins a mitja ruta. I a vegades fins al tercer o el quart no em decidia i anava deixant els altres pel camí. :)

Una vegada em vaig voler endur a casa el bastó que tant m’havia ajudat i el meu pare em va dir que havia de deixar-lo perquè a algú altre li podria fer tant de servei com me’n havia fet a mi. A vegades el deixava a prop del camí perquè els futurs caminants els veiessin a simple vista. Alguna vegada, si pel que fos en aquella excursió m’havia enfadat, recordo que al final de l’excursió el llançava ben lluny enmig de les bardisses amb la fantasia de que ningú més que jo arribés a trobar aquell que havia estat el meu company de trajecte.

Sé que s’està convertint en un post llarg, però seguiré parlant del bastó: el dia que del fet “d’anar a caminar per la muntanya” va passar a dir-se  “fer trekking”, tots vam tenir la necessitat de comprar-nos aquells bastons de plàstic que venen a les botigues d’esports. I els bastons dels camins van perdre tota la poesia.

Pan esenio   Germinadores

Fa temps, una companya de feina em va explicar el procediment per fer iogurts de manera casolana. No la vaig escoltar massa perquè tenia en ment comprar-me una iogurtera elèctrica. Una cosa semblant em va passar quan vaig veure per primera vegada la infografia de dalt de tot: feia poc m’havien parlat d’una màquina per fer llets vegetals i el procediment de fer-la “a mà” em semblava un excés de dedicació.

Les circumstàncies han canviat. I al lloc on visc ara no tinc espai físic per acumular-hi tantes màquines. I tot al contrari de molestar-me, m’ha ajudat a retrobar-me amb el que em va atrapar de la cuina: la creativitat.

No pretenc fer una apologia dels vells costums. M’agrada l’evolució tecnològica.

Però també m’agrada la poesia que hi ha quan m’embruto les mans amb farina i aigua.

* Per tenir una idea de com seguir les instruccions de la infografía per fer la llet vegetal, aquí us deixo amb un vídeo d’una noia que ho explica fantàsticament pas a pas.